La Confraria de Pescadors del Port de la Selva es va constituir al gener de 1920 sota el nom Societat Pòsit de Pescadors del Port de la Selva. Anteriorment però, ja existia el Gremi de mariners i treballadors del mar i l’edifici de propietat que tenien davant de mar va passar a ser el Pòsit de Pescadors. Es dedicaven a la pesca d’encerclament, sobretot a la tardor i l’estiu, i ho completaven amb el cultiu de la vinya i l’olivera. El Pòsit de Pescadors tenia un tarannà cooperatiu i també van gestionar la indústria de la salaó del peix blau amb la seva posterior comercialització, van organitzar el trull per moldre l’oliva i una bodega per emmagatzemar el vi. Per poder-ho dur a terme, el Pòsit va comprar l’any 1927 el terreny denominat actualment com l’illa. L’any 1935, 475 membres i 150 embarcacions formaven part del Pòsit de Pescadors. Les dones, per la seva banda, eren les encarregades de la salaó del peix blau. L’any 1947, la indústria tenia 80 treballadores i es salaven uns 3.000 barrils d’anxova anualment. Aquest mateix any el Pòsit va passar a denominar-se Confraria de Pescadors. La pesca i el cultiu de la vinya i l’olivera van ser les tres activitats principals del municipi fins els anys 50 quan va arribar el turisme i la pesca i l’agricultura va patir una gran davallada. La construcció començava agafar poder en aquella època, però El Port de la Selva no s’hi va poder sumar ja que l’específica situació de la vila i del seu port va provocar que gairebé tot el municipi fos declarat zona militar després de la Guerra Civil. Com a conseqüència, els seus habitants van emigrar a altres pobles i, cap als anys 60, la Confraria de Pescadors del Port de la Selva només tenia 36 afiliats. A més, el trull per l’oliva, la indústria salaonera i el magatzem del vi van ser abandonats. Cap als anys 80 va tornar la promoció de l’activitat pesquera i el creixement de la flota, que fins al moment es composava de petites embarcacions de tresmall i palangre. La riquesa pesquera de la plataforma continental del Golf de Lleó i la possibilitat d’accedir-hi amb els motors més potents de les embarcacions modernes, va provocar que al 1981 ja aparegués una barca d’arrossegament a la Confraria de Pescadors del Port de la Selva. Posteriorment, se’n van afegir més vingudes de Tarragona i Roses, formant una flota de sis embarcacions. Alguns armadors de tresmall també van començar a construir embarcacions més grans per desenvolupar la nova pesquera de palangre de fons. La Confraria de Pescadors també es va haver d’adaptar a la nova realitat i es van remodelar les oficines i la mecanització de la gestió, així com les cambres frigorífiques fins aconseguir, l’any 1983, la concessió de la llotja. La Confraria va viure una bona època, però en els darrers anys la pesca i la flota s’ha anat reduint fins acabar només amb dues embarcacions d’arrossegament i algunes d’arts menors.

L’any 2020, la flota pesquera del Port de la Selva està composta per 10 embarcacions.

Arrossegament: 2 embarcacions.

Palangre: 1 embarcació.

Arts Menors: 7 embarcacions.

Les espècies més significatives que es pesquen al Port de la Selva són: gamba, escamarlà, lluç, rap, galls, escòrpora, quelet, panegal, maire, bonítol i pop roquer.

La Confraria de Pescadors del Port de la Selva té una única subhasta diària de dilluns a divendres. Comença a partir de les 18h i es pot allargar fins a les 20h.

El Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava financia projectes per a desenvolupar en el territori gràcies al Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP). La Confraria de Pescadors del Port de la Selva ha dut a terme aquests projectes a través de la Fundació Promediterrània:

• 2018. Implementació del nou Obrador de la Confraria de Port de la Selva.
• 2019. Desenvolupament de dos nous productes en base peix i millora en la conservació de la gamba.

La Confraria de Pescadors del Port de la Selva no forma part de cap pla de gestió o cogestió actualment.

La Confraria de Pescadors del Port de la Selva realitza col·laboracions amb el sector científic per protegir i recuperar espècies de la Mediterrània Nord-Occidental.

• Projecte de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) per el coneixement i protecció de les gorgònies, uns animals d’alt interès perquè modifiquen les condicions mediambientals i fan que moltes espècies puguin trobar les condicions idònies per viure. Pescadors i científics reintrodueixen al mar les gorgònies pescades accidentalment, les monitoritzen per controlar la seva evolució, alhora que elaboren un mapa amb els exemplars geolocalitzats.

• Projecte de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) per mitigar l’impacte de la pesca artesanal a l’hàbitat marí de la zona del Cap de Creus i disminuir la captura accidental d’organismes. També compta amb el suport de la Fundació Biodiversidat del Ministeri per a la Transició Ecològica. Mitjançant la incorporació de variacions estructurals en les arts de pesca, l’equip desenvolupa metodologies innovadores per incrementar la supervivència del rebuig a bord. El projecte també ha desembocat en cursos bàsics de formació sobre el maneig de vehicles submarins operats remotament (ROV) per als col·lectius implicats.

El Pla Estratègic 2018-2021 pretén treballar a l’entorn de cinc objectius:

1. Millorar la recopilació de dades i l’avaluació científica.
2. Establir un marc de gestió pesquera basat en els ecosistemes.
3. Desenvolupar una cultura de compliment i eliminar pesqueres il·legals, no declarades i no reglamentades.
4. Donar suport a les pesqueres sostenibles a petita escala i a l’aqüicultura.
5. Incrementar la solidaritat i la coordinació al Mediterrani.

En aquesta línia, la Confraria de Pescadors del Port de la Selva contribueix en:

• Marviva – Upcycling the oceans. Un projecte d’economia circular de la Fundació Ecoalf, únic al món, que recull residus del fons marí per transformar-los en fil de primera qualitat.
• Marina Litter. Ajut del Departament d’Agricultura de la Generalitat (juliol 2020) adreçat a les quatre Federacions de Confraries de Pescadors catalanes per consolidar un sistema de recollida de deixalles marines a la totalitat del litoral català.
• La Confraria de Pescadors del Port de la Selva es va adherir al col·lectiu Girona Excel·lent el 2018, quan es va estrenar un nou obrador per ampliar l’oferta de productes propis i promocionar el peix capturat en aigües del nord de la Costa Brava.
• Denominació Cap de Creus. La Confraria de Pescadors del Port de la Selva va crear la marca Cap de Creus al 2018 per donar valor comercial a les espècies de la zona. El producte estrella és la Gamba del Cap de Creus, però també hi ha altres productes com el Pop Roquer i el Pop Cuit del Cap de Creus o les Anxoves de la Confraria de Pescadors del Port de la Selva. La Confraria de Pescadors actua com un comprador més i sotmeten les espècies fresques, recent arribades de les barques, a un procés d’abatiment de la temperatura que ultracongela el producte i fa que conservi totes les seves característiques organolèptiques fins al seu consum.
• Veda anual. Normativa del Departament d’Agricultura de la Generalitat que contempla la parada temporal de la flota pesquera per deixar recuperar les espècies i realitzar una activitat més sostenible.

A la Confraria del Port de la Selva no s’hi realitza cap activitat, però si que celebren festivitats, com la de Sant Pere, patró dels pescadors.