Skip links

Confraria de pescadors de L’Estartit

L'Estartit


La Confraria de Pescadors de l’Estartit, ubicada al carrer Ter Vell, té una flota de 10 embarcacions d’arts menors i 5 llicències per a la pesca de l’anguila al Baix Ter.

La sípia és un dels seus productes estrella i, precisament, els pescadors artesanals col·laboren amb el Projecte Sèpia per a la conservació i recuperació d’aquesta espècie a la Badia de Pals i al Golf de Roses. La Confraria de Pescadors de l’Estartit no té subhasta pròpia i les embarcacions van a vendre cada tarda a la llotja de Palamós.

Una pesquera important de la zona del Baix Ter és l’anguila, que és present a la Confraria de Pescadors des de mitjans dels anys 50. Aquesta preuada espècie es ven directament als clients, sense passar per subhasta.

Patró Major: Josep Massaguer Martinoy

Membre del GALP Costa Brava: Si

Representant del GALP Costa Brava: Pere Estradera, president

Ubicació: Carrer Ter Vell, 21. 17259 l’Estartit, Girona

Telèfon: 972 750 125

Els Pòsits de pescadors daten del segle Xl, tot i que se’n té poca informació. Cap al segle XVlll apareixen reglaments de pesca de forma habitual i, a partir de la Guerra Civil Espanyola, els pòsits passen a denominar-se confraries. En el cas del Pòsit de Llançà, els documents més antics que figuren al seu arxiu són el trasllat d’un plet entre el Rvd. Abat i Capítol de Monjos del monestir de Sant Pere de Rodes i els Gremis del Mar del Port de la Selva i de la vila de Llançà. I, per altra banda, els Reglaments de la Societat de Pescadors del Port de Llançà entre 1920 i 1926. En l’actualitat, la confraria té el seu domicili social al Port Pesquer s/n i, anteriorment, l’havia tingut al carrer Castellar, 15, a la Casa del Mar, un edifici dels serveis socials construït per l’Institut Social de la Marina, en el solar cedit pel propi Pòsit. A conseqüència del rejoveniment de la Junta a partir de l’any 1974, aquest Pòsit va escollir democràticament com a Patró Major a Joaquim Pi i Pujol.  Posteriorment, han ocupat aquest càrrec Jesús López i Mallol, Antoni Negre i Juventells i, actualment, ho és Jordi Fulcarà i Mayné.

L’any 2020, la flota pesquera de l’Estartit està composta per 10 embarcacions.

Arts Menors: 10 embarcacions.

La Confraria de Pescadors de l’Estartit també compta amb 5 llicències per a la pesca de l’anguila, tot i que no tenen embarcacions perquè les arts de pesca es col·loquen directament a l’aigua.

Les espècies més significatives que es pesquen a l’Estartit són: sípia, orada, llobarro, anguila, sonso i llagosta.

La Confraria de Pescadors de l’Estartit no té subhasta pròpia. Les embarcacions d’arts menors venen les seves captures, de dilluns a divendres, a la subhasta de tarda a la llotja de Palamós. Els pescadors d’anguiles fan venda directe amb els clients.

La Confraria de Pescadors de l’Estartit no ha finançat cap projecte a través del GALP Costa Brava.

La Confraria de Pescadors de l’Estartit forma part de quatre plans de gestió per a millorar la sostenibilitat al litoral nord de Catalunya i és membre de Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà.

  • Pla de Gestió de la Sèpia. Contempla la regulació de les arts de pesca, una aturada biològica d’un mes i la incorporació del sector recreatiu per tenir constància de totes les captures a l’hora de prendre decisions. L’inici de la tramitació del Pla de Gestió de la Sèpia al Golf de Roses i a la Badia de Pals va ser el setembre de 2018 i es va concloure la redacció el febrer de 2020.
  • Pla de Gestió de l’Anguila. Contempla actuacions de millora de la connectivitats de les conques, millora de la qualitat de les aigües, actuacions de lluita contra espècies exòtiques, actuacions de repoblació de les conques i l’elaboració anual dels protocols de seguiment tècnic-científic i de repoblació, d’acord als requeriments del PGA, per a cadascuna de les confraries autoritzades a la pesca de l’angula.
  • Pla de Gestió de Sonso. Contempla que la sortida i entrada de port, així com el desembarcament i la comercialització de les captures només es pot efectuar en els ports i llotges de Blanes, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, l’Estartit, Arenys, Badalona i Barcelona. D’altra banda, en aplicació de les mesures de reducció de captures, s’estableixen quotes de captures màximes que no poden ser superades per les embarcacions.
  • Pla de Gestió de la Llagosta. Contempla la talla mínima de les captures de llagostes que han de tenir almenys 9 centímetres de cefalotòrax.
  • Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà. Els Departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Territori i Sostenibilitat han treballat conjuntament per implementar un nou model de governança en l’àmbit marí de l’espai natural protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà. La Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà es va constituir l’1 de febrer de 2019. Es tracta d’una taula vinculada al Consell Català de Cogestió Marítima per donar resposta a la voluntat del territori de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats i compatibilitzar-los amb la conservació del patrimoni natural a través d’una gestió més participativa. Hi participen 73 entitats entre societat civil, comunitat científica, administració pública i entitats d’economia blava i activitats al mar.

La Confraria de Pescadors de l’Estartit col·labora activament amb el món científic per millorar l’estat de les espècies de la Mediterrània Nord-Occidental.

  • Projecte Sèpia. Projecte impulsat per el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, biòlegs i els pescadors artesanals de l’Estartit per a la recuperació de la sípia al Golf de Roses i la Badia de Pals. Els ous de sípia capturats accidentalment per els pescadors, es conserven en incubadores i es retornen al mar col·locats en sepieres per garantir-ne al màxim la supervivència i la repoblació aquesta espècie.

El Pla Estratègic 2018-2021 pretén treballar a l’entorn de cinc objectius:

  1. Millorar la recopilació de dades i l’avaluació científica.
  2. Establir un marc de gestió pesquera basat en els ecosistemes.
  3. Desenvolupar una cultura de compliment i eliminar pesqueres il·legals, no declarades i no reglamentades.
  4. Donar suport a les pesqueres sostenibles a petita escala i a l’aqüicultura.
  5. Incrementar la solidaritat i la coordinació al Mediterrani.

 

En aquesta línia, la Confraria de Pescadors de l’Estartit contribueix en:

  • Marviva – Upcycling the oceans. Un projecte d’economia circular de la Fundació Ecoalf, únic al món, que recull residus del fons marí per transformar-los en fil de primera qualitat.
  • Marina Litter. Ajut del Departament d’Agricultura de la Generalitat (juliol 2020) adreçat a les quatre Federacions de Confraries de Pescadors catalanes per consolidar un sistema de recollida de deixalles marines a la totalitat del litoral català.

La Confraria de Pescadors de l’Estartit no realitza cap activitat habitual al port, però de manera puntual realitza tallers mariners. També celebren festivitats com la del Carme, patrona dels mariners i la gent del mar, amb una processó marinera.